La jornada va servir també per presentar algunes de les recomanacions que composen el dictamen de mesures antiracistes i destinades a persones migrades, que serà aprovat pròximament pel Consell de Ciutat.

Polítiques valentes contra l’odi i la discriminació

El regidor del Pla de Barris, Promoció de la Gent Gran i Educació, Lluís Rabell, va obrir l’acte destacant que les migracions han transformat profundament la societat actual: “A Barcelona, el 24% de la població és d’origen migrat. Hem de ser capaços de visibilitzar aquesta nova Catalunya mestissa i diversa, plena de possibilitats i anhels”. Rabell va recordar que “aquests canvis tant ràpids i profunds poden suscitar, en una part de la població, el temor irracional a una pèrdua d’identitat” i per això va insistir en la necessitat de polítiques valentes per combatre l’odi i la discriminació. Finalment, va subratllar el paper fonamental dels consells sectorials com a espais de reflexió i acció.

El comissionat de Participació Ciutadana, Pedro Aguilera Cortés, encarregat de la cloenda, va reforçar aquest missatge i va destacar la importància de la co-creació en les polítiques públiques. “Res sobre nosaltres sense nosaltres. Tots som Barcelona, i només sumant esforços multiplicarem resultats”, va afirmar. Aguilera també va fer una crida a protegir les institucions democràtiques per fer front als discursos d’odi, posant en valor la tasca dels consells sectorials per garantir una participació ciutadana efectiva i informada. Finalment, va reivindicar la necessitat de diversificar els perfils de les persones que presten servei públic i d’aquelles situades a les esferes on es crea coneixement.

Consells sectorials i entitats: bones pràctiques i aprenentatges a l’entorn de les migracions i l’antiracisme

La jornada es va organitzar entorn d’una taula rodona amb representants de diversos consells sectorials i entitats que van aportar perspectives complementàries sobre migracions i Antiracisme.

Fàtima Ahmed, vicepresidenta del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, va destacar la trajectòria del consell, iniciada l’any 1997, i va remarcar iniciatives com la comissió d’opinió d’urgència, creada per atendre problemàtiques de la població migrada d’una forma ràpida i eficient. També va fer èmfasis en dues de les funcions del Consell: “Abraçar moltes angoixes i a connectar les necessitats de la població migrada amb les polítiques públiques”. Ahmed va defensar mesures concretes que apareixen al dictamen com la garantia d’empadronament, el dret a l’habitatge i la denúncia segura, afegint que “és clau la col·laboració público-social per complementar l’acció municipal i fer-la més efectiva”. També va posar èmfasi en el talent i rigor de les persones d’origen divers que treballen des de les entitats, “una força que s’ha de potenciar perquè és el motor del canvi”.

Antonio Cortés Sitjas, representant del Consell Municipal del Poble Gitano, va denunciar l’antigitanisme com una forma específica de racisme sistemàtic: “La cinquena generació de gitanos a Barcelona no són persones nouvingudes. L’antigitanisme és una discriminació s’ajusta a cada moment històric”. També va destacar el paper del Consell Municipal del Poble Gitano com a referent i altaveu de les reivindicacions de la comunitat: “Els consells no només són espais de participació, sinó també d’incidència política i reparació històrica”. Cortés va afegir que “les discriminacions que viu el poble gitano sovint es qüestionen i es menystenen quan es visibilitzen, i això fa més necessari un treball constant en sensibilització i aliances”.

Maria del Carmen de la Fuente Pérez, representant del Consell de Ciutat, va posar l’accent en el caràcter interseccional i transversal del dictamen presentat: “Aquest treball conjunt ens permet generar propostes més riques i diverses, que poden ajudar a superar el racisme al nostre context”. També va insistir en la necessitat de disposar de dades per combatre rumors i discursos d’odi, així com el rol que les administracions locals, com l’Ajuntament de Barcelona, les quals tenen un paper clau en l’assistència directa al es persones afectades per discriminacions racistes, proporcionant informació, acompanyament i suport en la gestió de tràmits i ajudes.

El debat també va incloure aportacions d’altres consells sectorials i entitats de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació, que van ser convidades a una fila zero. Així, entre d’altres, Gemma Xarles, del Consell Municipal d’Educació, va denunciar l’ús del terme “segregació” per evitar parlar de racisme, i va defensar polítiques valentes en l’àmbit educatiu. Sergi López-Grado, del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, va recordar que el canvi climàtic incrementarà els refugiats per motius climàtics, subratllant la necessitat d’atendre aquest fenomen d’una forma interseccional. Carme Riu Pascual, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, va posar l’èmfasi en l’estigma i les discriminacions que sofreixen les persones amb discapacitat i el perfil majoritàriament migrant que constitueix la major part de persones que treballen com a assistents personals, així com en la necessitat de combatre la precarietat del sector. Franz Morales, de CCOO, va remarcar la necessitat reforçar els drets laborals de les persones migrades i contribuir a fer difusió d’aquests per millorar-ne el coneixement: “Hi ha moltes persones que no saben que tenen drets quan arriben”.

Temes clau abordats a la jornada

La jornada va servir per aprofundir en diversos aspectes rellevants per a la lluita antiracista i la participació ciutadana, tal com va recordar Júlia Vigó Pascual, dinamitzadora de l’acte i responsable d’igualtat i feminismes de la Taula d’entitats del Tercer Sector social de Catalunya, al final de l’acte. En primer lloc, es va reivindicar la necessitat de garantir l’accés a drets com l’empadronament, posant èmfasi en la responsabilitat de les administracions en aquest sentit. En segon lloc, es va assenyalar la importància del llenguatge com a eina de canvi, ja que aquest crea imaginaris amb conseqüències directes. Per altra banda, hi van haver referències constants a la necessitat d’abordar les problemàtiques des d’una perspectiva d’Interseccionalitat i de col·laboració entre administracions i entitats. Finalment, es va posar l’èmfasi en el rendiment de comptes i el retorn efectiu de les recomanacions configurades des dels consells de participació, per reconèixer la feina voluntària de moltes persones que hi participen.