El passat mes de març es van complir 20 anys de l’inici de l’activitat del Consell de Ciutat, l’ens hereu del Consell de Cent, que aglutina més de cent quinze persones membres de diferents sectors de la societat barcelonina, les quals dialoguen i aproven recomanacions per millorar les polítiques municipals.

Inicialment, l’òrgan va fer les seves primeres contribucions prenent part en la consulta ciutadana per a la transformació de l’avinguda Diagonal o en el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana, però ràpidament es va albirar la necessitat d’habilitar mecanismes de participació més consistents i periòdics. Aquesta consolidació va arribar a través de l’ampliació de funcions, com ara el pronunciament sobre els Pressupostos Municipals i el Pla d’Acció Municipal (PAM), la votació de representants a la Comissió d’Empara i a la Comissió Assessora de Pressupostos Participatius, així com l’elevació de propostes d’acord al Plenari Municipal, entre les quals es troben les candidatures a Medalles d’Honor de la Ciutat.

De fet, la prova més significativa del paper central del Consell de Ciutat en la política municipal és la seva participació un cop l’any al Plenari Municipal, moment en què els membres presenten la memòria d’activitat de l’any anterior i reivindiquen les aportacions més rellevants del Consell durant aquest període.

Totes aquestes fites es posaran en valor en una celebració que tindrà lloc l’11 de novembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, espai habitual on es duen a terme els plenaris del Consell, i que comptarà amb la participació de Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president del Consell de Ciutat, així com persones membre de diferents Consells de Ciutat estatals i internacionals.

El dictamen sobre desigualtats i vulnerabilitats, el d’habitatge destinat a polítiques socials o el manifest per la millora de l’accessibilitat a l’administració, han estat reivindicats tant per grups municipals com per membres del Consell  

Les recomanacions expressades pel Consell de Ciutat han tingut un ressò important en la forma com s’han configurat les polítiques municipals, especialment durant l’última dècada. Així ho expressaven diferents representants municipals i membres del Consell de Ciutat, entrevistats amb el propòsit de dur a terme una memòria que doni compte de l’activitat del Consell durant aquests vint anys. Entre ells, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, que apunta que “la dedicació i compromís han estat claus per impulsar projectes que han millorat la qualitat de vida de tots nosaltres.”

Així s’expressa també Xavier Trias, alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, reconeixent que quan va arribar a l’alcaldia, en una situació de crisi econòmica i social candent, “el treball de cooperació dut a terme amb el Consell de Ciutat va ajudar a obrir diferents portes per solucionar els problemes de la crisi, generar activitat i escoltar les demandes de la nostra ciutadania”.

En un to similar, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona entre 2015 i 2023, posa especialment en valor les recomanacions contingudes en dos dictàmens, concretament un sobre emergència alimentaria que contenia “molt bons anàlisis i idees” i un altre sobre habitatge destinat a polítiques públiques que va “blindar la política de cooperatives”.

Cal recordar que dictamen d’habitatge destinat a polítiques socials, va ser fruit d’un grup de treball amb participació de molts sectors de la societat barcelonina, i on van poder dialogar, i arribar a acords, actors tan diversos i contraposats com poden ser promotors immobiliaris i representants d’entitats veïnals, com Albert Recio, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, que recorda que “en algunes reunions hi havia més de cinquanta persones”.

Finalment, entre d’altres, David Bondia, síndic de greuges de Barcelona i membre del Consell de Ciutat, posa en valor la jornada celebrada al voltant de les “Dificultats d’Accessibilitat a l’Administració Pública”, la qual va culminar amb l’aprovació  d’un manifest que, en paraules del síndic, “servirà per millorar el funcionament de la ciutat”.

Millorar la coordinació amb els Consells Sectorials, un repte al qual ja s’està donant resposta

Un dels reptes que afronta actualment el Consell de Ciutat, tal com s’inclou en la seva última memòria d’activitat, és la voluntat d’establir una coordinació més efectiva amb els diferents Consells Sectorials de la ciutat. De fet, aquesta és una pretensió recurrent, tal com expressava Montserrat Morera, vicepresidenta primera del Consell de Ciutat, ens recorda que el treball conjunt de co-creació amb els diferents consells de ciutat, “és molt enriquidora i dona molta força al Consell de Ciutat de Barcelona”.

Aquesta determinació, que ja s’ha anat concretant mitjançant l’organització de grups de treball conjunt amb temàtiques com, més enllà de l’habitatge, les migracions i l’antiracisme, on van participar el Consell Municipal d’immigracions de Barcelona i el Consell Municipal del Poble Gitano, ha de servir per enriquir el debat, generar sinergies, evitar duplicitats i aprofitar altres espais i experteses que ja estan presents a la ciutat.