El Consell de Ciutat reivindica la necessitat de dotar de més recursos, econòmics i materials, les administracions públiques per tal de garantir el desplegament efectiu de la llei 19/2020 d’Igualtat de Tracte i No Discriminació. Així va quedar reflectit en el manifest de recomanacions aprovat pel plenari del Consell de Ciutat, un document que recull les conclusions sorgides tant des de les sessions del grup de treball d’igualtat de tracte i no discriminació, i de la jornada ‘Reptes de la no discriminació a Barcelona: reflexions de present i futur’, organitzada pel Consell de Ciutat el passat mes d’octubre. 

Com a punt previ, el Consell de Ciutat valora molt positivament l’aprovació de la llei 19/2020, destacant, entre altres aspectes, la concreció i catalogació en la definició legal de la discriminació, la seva aplicació transversal en tots els àmbits, les noves eines que planteja per al suport i les reparacions a les víctimes, la creació de l’Observatori de la Discriminació o la introducció de l’antigitanisme com a font de discriminació. “És una llei molt necessària en el context d’una societat cada vegada més diversa i globalitzada”, consideren. 

A partir d’aquí, el document inclou les diverses reivindicacions que fa l’òrgan participatiu per tal d’aconseguir una implementació exitosa de la llei, com ara la necessitat de recursos. Des del Consell de Ciutat es constata que l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona (OND), un ens que compta amb vint-i-cinc anys de trajectòria, “ja està mancada dels recursos necessaris per dur a terme les tasques que té encomanades d’una forma efectiva”, una situació que es presumeix que s’agreugi amb el desplegament complet de la llei. “S’haurien de dedicar els recursos necessaris per a, més enllà d’agilitzar els procediments administratius, continuar oferint un acompanyament complet, multidimensional i personalitzat a les víctimes de discriminació”, asseguren. 

En la mateixa línia, des del Consell de Ciutat també recomanen potenciar el rol de les entitats que defensen els drets de les persones víctimes de discriminació “donant-los tots els recursos específics per tal que puguin consolidar les funcions que ja exerceixen i alhora formar altres persones i entitats en aquest mateix sentit”. El document destaca que, donat el coneixement que tenen, les entitats haurien d’esdevenir agents imprescindibles en el desplegament de la llei. 

Garantir la coordinació entre institucions i administracions 

Un dels aspectes plasmats i més repetits durant la jornada ‘Reptes de la no discriminació a Barcelona: reflexions de present i futur’ va ser la importància que les institucions i administracions que treballen per a la No Discriminació es coordinin d’una manera eficient. Especialment important és l’entesa entre l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació de la Generalitat de Catalunya (OITND) i l’OND. Una bona coordinació i col·laboració evita la duplicació i dispersió de les tasques i accions dutes a terme, però sobretot per evitar la revictimització i la repetició de l’explicació del relat de les situacions de discriminació rebudes. Durant la jornada, les representants dels dos ens van anunciar que s’està creant un protocol en aquest sentit. 

Temps de resposta, transparència i dret a l’anonimat 

Reduir el temps de resposta de l’OND a les persones que han rebut discriminacions és un dels reptes que posa sobre la taula el manifest, ja que el temps mitjà, fins que es fa la primera entrevista, és d’unes dues o tres setmanes. “Creiem que és un termini excessiu atesa la casuística de les situacions que sol rebre l’OND”, manifesten. D’altra banda, destaquen la necessitat de donar una major transparència en el procediment de denúncies i dotar de més informació les persones que han rebut discriminació. Així, el Consell de Ciutat considera imprescindible que existeixi traçabilitat de l’estat de les denúncies. Finalment, des del Consell de Ciutat es posa el focus en el dret a l’anonimat a les víctimes en tot el procés administratiu de denúncia. Aquest fet permetria evitar possibles pressions externes a les víctimes. 

Finalment, a banda de fer valdre la feina que s’ha dut a terme des del grup de treball en qüestions que han tractat eixos com el gènere, la pobresa, l’origen, la salut, l’edat o l’idioma, el manifest conclou advertint de l’existència de problemàtiques que van més enllà de la llei, com ara les situacions en què es constaten pràctiques discriminatòries recurrents que són subtils inclús per a les víctimes, produïdes en àmbits com l’habitatge o la feina. Així, des del Consell de Ciutat consideren que el desplegament efectiu de la llei, “tot i ser un pas necessari, no és suficient i en cap cas pot ser considerat una meta”. Aquesta implementació de la llei, afegeixen, “és un punt des d’on continuar treballant per millorar, multiplicar i fer més eficients les accions dutes a terme per erradicar les situacions en les quals es produeixen discriminacions directes”.