El Consell de Ciutat recomana la millora dels serveis i competències municipals que contribueixen a garantir l’accés a drets de les persones migrades. Aquest és un dels grans eixos que conformen les recomanacions del dictamen de Migracions i Antiracisme, aprovat per consens pel Consell de Ciutat durant la sessió plenària celebrada el 17 de desembre de 2024 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El document també contempla propostes per lluitar contra el racisme i la discriminació, garantir el retiment de comptes o combatre els discursos d’odi i el racisme als mitjans.

Entre les recomanacions destinades a la millora dels serveis municipals, el document inclou algunes que van dirigides a reforçar el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Tal com assenyalen, la dotació de recursos és important per aconseguir millores en aquest servei, com per exemple la reducció del temps d’espera per accedir-hi. El document també recomana reforçar-ne d’altres, com el servei d’assessorament jurídic gratuït públic, el qual es proposa ampliar-lo a totes les persones que el puguin requerir, o el servei de primera acollida de les persones migrades, amb la finalitat que empoderi i doni tota la informació per facilitar el procés de regularització.

El dictamen també destaca la necessitat d’una bona coordinació entre les diferents Administracions, així com treballar per la col·laboració entre l’ajuntament i les entitats del Tercer Sector que completen l’acció d’aquest.

Padró municipal i habitatge

Durant el grup de treball també es van abordar aspectes relatius al padró municipal, un tràmit que permet a les persones que s’inscriguin l’accés a determinats drets. Així, en aquest sentit, el Consell de Ciutat recomana trobar mecanismes que permetin no deixar ningú fora d’aquest registre. Per aconseguir-ho, es recomana permetre l’empadronament en la modalitat de domicili sense pernoctació a edificis més enllà dels propis de l’Administració o estudiar la creació d’una targeta de ciutadania per facilitar l’accés a drets de les persones que no poden accedir-hi per la via administrativa ordinària.

Les polítiques d’habitatge també són presents en aquest document, ja que, històricament, han contribuït a la segregació racial i la desigualtat. És per això que el Consell de Ciutat també proposa impulsar estudis per detectar situacions de racisme en l’accés a l’habitatge i augmentar els equips sancionadors per penalitzar pràctiques il·legals. En el document el Consell de Ciutat també es mostra favorable a cercar solucions per garantir l’habitatge de persones racialitzades de perfil femení i prioritzar l’habitatge social per aquest col·lectiu.

Lluita contra el racisme

El Consell de Ciutat també ha treballat mesures per lluitar contra el racisme i la discriminació a través d’accions de formació i sensibilització o la millora dels procediments per a la denúncia de la discriminació racial. En el primer punt s’inclouen estratègies de comunicació que contribueixin a canviar les narratives i imaginaris sobre persones d’origen migrat. En el segon, es demana l’aprovació d’una ordenança específica per garantir la igualtat de tracte i no discriminació a la ciutat que vetlli, entre d’altres, pels mecanismes de denúncia segura d’aquestes situacions per a la persona afectada víctima.

D’altres recomanacions destacables són potenciar més mesures de discriminació positiva en la contractació pública, crear un observatori per monitorar continguts racistes als mitjans de comunicació i fomentar formacions per a periodistes per evitar biaixos discriminatoris i combatre discursos d’odi.

Àmplia i diversa participació en el grup de treball

la Sra. Fàtima Ahmed, representant del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona al Consell de Ciutat, va destacar la diversitat de la que va gaudir el grup de treball, ja que ha estat una feina conjunta entre el Consell de Ciutat, el Consell Municipal del Poble Gitano i el mateix Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. “Cal ressaltar la participació de diferents òrgans, que hem pogut unificar una mirada i una preocupació latent, posar sobre la taula l’antiracisme i generant aquestes mesures incloses al dictamen des de el que ens uneix”, va exposar durant la seva intervenció al plenari. La Sra. Ahmed va presentar la jornada ‘Migracions i Antiracisme com a eixos articuladors de la participació ciutadana’, celebrada el passat 19 de novembre i emmarcada en el grup de treball que ha elaborat el dictamen.

D’altra banda, la Sra. Maria del Carmen de la Fuente, directora en Fundació Migra Studium i l’encarregada de presentar els eixos principals del document al plenari, també va destacar durant la seva intervenció l’àmplia i diversa participació del grup de treball que va elaborar el dictamen. “Aquesta diversitat ens ha permès copsar com el racisme és una realitat estructural que es mostra en forma de pràctiques discriminatòries que generen exclusió i vulneració de drets”, va subratllar. Alhora, va destacar la perspectiva interseccional que requereix aquesta realitat i va posar el focus en què es tracta d’una problemàtica que afecta tots els àmbits de la vida.